Ja torno a ser per aquí; l'ordinador ha fet una mica el tonto però ja sóc en línia un altre cop. Aquests dies d'excessos no sé si convé incorporar una nova recepta (m'ho estic pensant), així que de moment torno amb un parell de post de lectura. El primer és d'un llibre de la Sílvia Soler, premi Prudenci Bertrana 2008; aquí teniu la sinopsi:
Petons de diumenge és una novel•la sobre les petites revolucions personals
que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme
en aquest país per construir la seva felicitat en l’entorn hostil i asfixiant de
la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern,
aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els
petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges. Al voltant
de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida
plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la
correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per
aconseguir la llibertat personal i la realització professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada